La idea d´aquest escrit l´he treta d´una cançó de l´Albert Pla, i que em serveix una
mica per explicar la realitat dels nens i nenes de la regió.
Hi ha una escola perduda allà enmig del Mato Grosso, on només hi estudien els nens
que somien en truites.
És l´escola dels somiatruites.
Hi estudia en Joao que somiava que quan sonava el despertador no es despertava i la
professora no li posava falta i a més l´aprovava.
La Luciene que somiava que apareixia la seva mare, li somreia i l´abraçava.
En Leandro que somiava que feia malabarismes amb la pilota, i volava a Espana per
jugar amb el Barça.
La Melissa somiava que enlloc d´una filla tenia una nina i podia continuar jugant a
nines amb les seves amigues.
En Leonardo somiava que corria més que una onça(lleopard) i que en deu minuts feia
els deu quilòmetres que tenia de l´escola a casa seva.
La Paola de 12 anys somiava que encara era una nena i no tenia de cuidar dels seus
germanets, mentre sa mare es passava el dia treballant al camp.
En Luis somiava que la cachassa que bebia cada dia el seu pare, no tenia alcohol,
així no sentiria més crits ni baralles a casa.
La Jennifer somiava que la pluja, apagava tots els focs, la vegetació tornava a
créixer i era abundant.
La Oari, una nena Karajà, somiava que el seu poble, trobaven unes arrels, quan en
bevien el seu sux, podien volar fins el lloc de les selves infinites.
En Jovenilto, somiava que els seus pares adquirien una terra on tot creixia en
abundància i no tenien de passar fam.
En Silvio, el nen que ven sucs de canya de sucre, en el Passeig de l´Araguaia,
somiava que tots, tots els nens podien somiar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada